Càmeres de la Barceloneta

Càmeres de la Barceloneta

La presència creixent de càmeres de videovigilància als carrers de Barcelona, i en particular al barri de la Barceloneta, no és un fenomen anecdòtic.

Forma part d’un projecte polític i tecnològic més ampli: la transformació de l’espai públic en un espai regulat pel capitalisme de vigilància esbiaixat,

amb l’excusa primera de la seguretat. A la ciutat, en els propers mesos, se n’estan instal·lant més de 500 (amb una inversió de més de 7 milions d’euros). 

En aquest model, no cal la presència directa del vigilant: n’hi ha prou amb la possibilitat permanent de ser observat per alterar els comportaments del barri.

L’espai públic deixa de ser un lloc de convivència i esdevé un espai de sospita contínua, on cada gest pot ser enregistrat, interpretat, sancionat. En aquest context,

les càmeres de la Barceloneta actuen com a instruments d’ordre escenogràfic, i intenten mantenir el decorat turístic net i controlat.

Però, què passa quan els turistes no hi són? Què passa quan es vol posar en qüestió i/o manifestar-se en l’espai públic davant els ulls digitals del govern?